Canal 
Aportando £ 13
Mención en los agradecimientos en la web www.fuiyo.info
Mención con nombre o seudónimo en los agradecimientos en la web www.fuiyo.info
> 52 Cofinanciadores
Crònica de la quarta sessió del judici, dia 3 d’abril
03 | 04 | 2014
La sessió d’avui del judici oral contra les 20 persones imputades per l’acció “Aturem El Parlament” acaba amb aquesta fase més concentrada del procés, a falta de les sessions del 25 d’abril i del 5 de maig, a les quals es presentaran els perits i la presidenta del Parlament Núria de Gispert.
La sessió d’avui ha constat de sis declaracions: quatre d’elles a petició de l’acusació: els parlamentaris Artur Mas, Santi Vila, Jordi Turull i Ernest Maragall – els tres primers de Convergència i Unió i l’últim del PSC– i les dues últimes a petició de la defensa, l’advocat Hibai Arbide i l’antropòleg Manuel Delgado.
Els diputats han reconegut com un fet habitual les protestes i les mobilitzacions davant el Parlament de Catalunya i també, que les sessions parlamentàries poden veure modificada la seva ordre del dia i patir retards. Davant les preguntes sobre els errors al dispositiu policial, els testimonis han respost amb evasives.
De nou les declaracions han evidenciat la dificultat de reconèixer a les persones que, suposadament, participaren dels fets que s’estan jutjant Artur Mas ha estat particularment clar al respecte: “yo no los vi, yo no me fijo en eso”. De la mateixa manera, ningú dels diputats es va considerar agredit físicament.
Respecte al polèmic ús de l’helicòpter, Artur Mas ha reconegut el seu ús com quelcom normal, tot i que és excepcional. Tot seguit, ha declarat literalment:“en estos momentos de austeridad es excepcional más que nunca”. Tot i haver reconegut haver fet ús de l’helicòpter per assistir a un concurs de ramaderia i altres llocs amb un cost milionari.
Ernest Maragall ha contextualitzat l’acció “Aturem el parlament” dins un cicle de mobilitzacions i protestes que aquell dia es van concretar amb l’oposició a l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat. Com un dels referents, Margall ha citat el que considera el “desallotjament violent” de la plaça Catalunya, del 27 de maig d’aquell mateix any. Ha Parlat d’un procés social legítim de confrontació entre institucions i ciutadania on, aquesta ultima qüestionava la decisió del Parlament de Catalunya d’aprovar aquells pressupostos. Ell mateix, per tant, no es va considerar agredit i, finalment, ha puntualitzat que li sembla una desmesura el procés seguit per l’Audiència Nacional, en termes penals.
En darrer lloc, Arbide i Delgado han declarat en qualitat de testimonis directes dels fets. Arbide, també com una de les persones convocants d’aquelles mobilitzacions, ha fet incís en el caràcter de la protesta: multitudinària, pacífica i simbòlica. De fet, ha parlat d’una confrontació simbòlica entre diverses formes polítiques.
Fent incís en aquesta qüestió del simbolisme, Delgado, com a especialista en la matèria, ha ratificat aquest caràcter simbòlic de la mobilització.
Comentarios
Inicia sesión para dejar un comentario